EL SALES PIANGENT
Sales piangent
che te speci ant le stagn
sota 'l rag d'la luna
d'argent
scota 'l me pior,
l'afan ch'a m'tormenta
ant la neuit aota e silenssiosa
An sla rocia freida e dura
andoa poso al fardel
d'umanità dolorosa
j sun restà sol
Anche le steile en cel
son trop lontane
per accordesse 'd mi
Un sospir a passa
ant le tue fronde
ch'a caresso l'acqua andurmia
Un soris fait d'ombre e de steile
a riga le stagn che te sfiori
arivand legera, anima mia!...
Sales piangent
j't lasso 'l r icord
'd coste ore tenebrose...
stermlo ant le stagn... profond
Chila a m'porta via...
ant un seugn senssa fin,
ant' una lus tranquila,
come cola d'la luna
d'argent
(dalla raccolta di "Poesie Piemontesi" scritte da mio Padre)